En la carretera de Santa magdalena a la Salzadella, després de passar la basa d'Albert i l'ermita de sant Vicent, a ma esquerra es troba el camí del cervo. Quan el cami es bifurque, aparquem els cotxes i comencem a caminar. Al poc de rato trobem el pou de l’Aiguasera. Agafem el cami de la dreta, per l’esquerra sera per a on tornarem.
Desprès de creuar el barranc agafem l'antic camí de les Iguales, del que avui en dia sols resta una senda oberta per les motos. Passem per davant d’una caseta de pedra en sec i arribem al camí dels Aixandros.
Mes en davant trobem la cova La Franca i la font de la Garsa. Fem una curta però costeruda senda i desprès altra vegada per pista ens anem apropant al Mas d’Ascla, on arribem per esmorzar.
Cova La Franca
Font de la Garsa
L'Atalaia
Mas d'Ascla
Fa un dia primaveral. El poc de vent que feia de mati s’ha calmat. Anem caminat per una pista plana, contemplant el bonic paisatge i conversant en els amics. ¿Que mes se pot demanar?
Una cerveseta, dirien alguns.
Una cerveseta, dirien alguns.
Al fons, la Serra d'Irta
Aquesta zona a patit nombrosos incendis. Actualment es veuen pins menuts, llevat algun de gran que es va salvar de l’ultim incendi.
Passem per un antic colomer, on els criaven per a que les àguiles perdigueres els menjaren i no agafaren les perdius.
Comencem a baixar. Davant nostre d’entre tots els colors de la muntanya hi ha un que destaca. El verd clar dels conreus d’oliveres. A l’ombra d’una olivera milenaria parem a descansar. Ja queda poc.
Als peus de l’Esquerola trobem la caseta de l’enjarra, anomenada així perquè per arreplegar l’aigua de plujà en conte de cisterna hi ha una enjarra. Desprès ens trobem el Cingle dels Corbs, on no fa molts anys encara nidificaven. Arribem novament al pou de l’Aiguasera i de seguida als cotxes.
Cingle dels Corbs
Pou de l'Aiguasera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.